R4-Proposta final
Aquesta instal·lació neix com una continuïtat natural del treball iniciat al repte 3 de l’assignatura, prenent com a punt de partida la tècnica del transfer. A partir de les correccions rebudes, decideixo estirar del mateix fil conceptual i aprofundir en la memòria i els records personals, des d’un lloc nostàlgic, i una mirada més crítica i corporal.
Animada també per aquestes correccions, abandono la pretensió de bellesa estètica i em permeto una confecció més visceral, intuïtiva i oberta, per veure fins a on em pot portar el procés.
A més, vull recuperar la idea de traslladar l’obra a l’exterior, com ja havia fet als reptes 1 i 2, perquè l’espai obert em fa sentir més lliure, més salvatge, i m’empodera a culminar la peça a través del meu gest.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Molt bona feina!!!
Com estàs fent la transferència? En algunes peces (tot i que no sé si ho percebo correctament) hi veig poc diàleg entre la fotografia i la textura de la pedra.
Seguim!
Hola Glòria, ho he fet amb els bernissos específics per a transferir i amb la pedra ben polida i neta. Les lloses de pissarra em donen una superfície plana però segueixen tenint irreguraritats que, tot i que em fan la feina més complexa, penso que desdibuixen la inocència i “alegria” de cada imatge, la tornen rugossa, densa i “lletja”, que al final és el que vull transmetre. La contradicció entre la imatge d’una nena innocent que somriu a les fotografies i la rugositat, foscor i pesadesa de la pedra.
Una abraçada!