Em sento cómoda experimentant amb tinta de la mateixa manera que ho faig amb les aquarel·les. És una incertesa controlada perquè m’hi relaciono molt bé des de fa anys. El meu estil com a il·lustradora sempre acaba en aquests materials. Penso que sóc una mica jo, tan fugaç, discreta i volàtil. Un murmuri que té força quan cal, i quan no, simplement flueix i existeix. Vaporosa, sensible i una mica transparent.

D’aquesta pràctica m’emporto d’una banda la reafirmació en aquest pigment fluït i ple d’aigua, i d’altra banda, l’aprenentatge de crear noves taques úniques i vinculades amb la natura. És curiós com, especialment els pinzells naturals, han creat formes orgàniques que ens recorden vegetació, vent i paisatge. I és curiós també, que la meva taca preferida no ha esdevingut a la làmina, sinó al plat. Un núvol carregat de màgia i un pinzell d’herba que l’ha fet ploure gairebé sense pensar.